Veïns d´ahir i d´ara

Per Manuel Casaña Taroncher

La veritat és que per a mi no són els mateixos. Ad aquells els dia a tots tios; o so Norat, o na Roseta. Als d´ara, per educació, els dic: senyor/a, don o donya. I ahí para la cosa, ya que l´intimitat antiga tampoc la vaig trobar. I pense que, com yo, molts. La vaig notar en falta -i ya fa prou anys- quan me vaig traslladar a la ciutat deixant la vida del poble.
 
Pero com mon treball nocturn el tenia en la capital -en este periòdic- canvií els trayectes. Si primer, de fadrí, ho feya de Moncada a Valéncia; de casat, fon de Valéncia a Moncada. Per eixe canvi, renoví els veïns. Vaix deixar uns i me´n trobí en uns atres. De ningú d´ells tinc cap de queixa, pero lo que sí notí és que el sentit del veïnat no era el mateix. Encara que hui compartim, rastell, pati i ascensor, sé que quan u arriba al seu domicili, entra i se tanca en forrellat; com yo. Tant el del costat, com els de dalt i els de baix, per por o per precaució. Eixes que no existien en el poble quan les cases sempre les tenies si no obertes, entrebadallant, deixant pas a millers de mosques que entraven apressa i no eixien en tantes corruixes.
 
Totes les cases tenien: corral, porta i portaló, que donava eixida a un atre carrer, i, per la mateixa excusa de voler passar d´un carrer a un atre, s´entrava i s´eixia per ell, només saludant a la veïna i dient-li lo que anaves a fer. Aixina yo passava de casa la tia Guadalupe, Rosario o Ramon, per a estar més prop de l´horta, i poder jugar a pilota o a d´ahí d´ahí teuladí, joc en el que de premi te podies endur més d´un bony. O anava la mare a la casa de la veïna, per a demanar-li un grapadet de sal, un manoll de jolivert o un trosset de pa, casi com ho feya el pobret que de porta en porta pregava, en educació i resignació quan li dien «atra vegà serà, germanet».
 
Ara, aquella intimitat ya no se té, encara que com yo tinga veïns com Manoli, Diego, Aurora, Jaime o Ismael Coll, amic també de charrades i enamorat de la montanya i la mar. Com he dit, els veïns d´ara, sent bons, no són com aquells.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: