Historia del trage de llauradora
Per Ateneu Cultural Borrianenc
El dumenge per la vesprada va tindre lloc en la Seu Social de la Caixa Rural Sant Josep, situada en el carrer la Carrera, una charrada organisada per l´Ateneu Cultural Borrianenc i impartida per u dels seus membres fundadors i gran expert en indumentaria valenciana i del mon faller local, Joaquím Ortells, baix el titul de “Historia del trage de llauradora”, a la que va assistir numeros public del mon faller i una ampla representacio de la corporacio local, entre els que se encontrava l´alcalde, José Ramón Calpe, el regidor de festes, Pedro Sancerni i la regidora Mercedes Giménez.
Joaquím, a lo llarc de la conferencia,va donar un repas a les peces més significatives que componen l´essencia de lo que es el trage de llauradora en si, i com ell mateix va puntualisar, mal nomenat, “trage de fallera”. Des de les prendes interiors als ultims ornaments exteriors, Joaquím va anar desgranant una per una les particularitats de cada prenda, i com no podia ser d´atra manera, va contar multitut d´anecdotes i curiositats que van encantar a la gent assistent a l´acte. Tambe va ser molt critic en la despersonalisacio que ve patint el trage de llauradora, fomentat pels “indumentaristes” que més els preocupa el vendre que el respectar l’essencia, i amparat pels usuaris, que es deixen mal aconsellar.
La charrada va estar acompanyada de numeros material grafic que va complementar en una abundant documentacio tant oral com escrita, mostrant al public fotos de gran valor documental per a l´estudi de l´indumentaria i tradicio fallera, que li van servir per a llançar l´eterna reivindicacio del mon faller, el Museu Faller, davant de l´alcalde, José Ramón Calpe, lo que va provocar un fort aplaudiment del public. Entre les peces exhibides en la conferencia, destacava una pinta datada de l’epoca de Fernando VII i encontrada en una casa del Raval.
Joaquím Ortells va tindre tambe paraules d´agraïment per a les propietaries d´unes de les fotos, datades en casi cent anys, que va utilisar per a la conferencia, filles de les falleres que en elles eixien, Na Fina Granell i Na Lolita Gonzalez.
En resum, una vesprada que vam poder fruir i gojar d’una part de la nostra historia i passar un ratet agradable.
cites
No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independentA. Badia Margarit
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
