¡A pel poder que dona l´Iglesia!

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

La generalitat de Catalunya està preparant una, “Llei d´activitats religioses”, per la qual, la potestat de poder tancat una iglésia, o de donar llicències per a poder obrir-ne unes atres, estarà a soles en mans dels ajuntaments corresponents, a on estigues les iglésies o a on es vullguen obrir.

Açò vol dir que l´iglésia quedaria per sancer en mans polítiques, i que esta es podria utilisar com arma electoral o partidista, “¿Vols obrir una iglésia? Puix ya saps lo que has de fer en el nostre partit, que a partir d´ara a de ser el teu.”

Ademés, venint la proposta de llei des de Catalunya, sense pensar molt, o sense ser massa despert, ya podrem imaginar que si un retor no català vol obrir una iglésia dins del territori que estiga al càrrec de la generalitat de Catalunya, o ha de ser català o millor no perdre el temps en demanar res, pero si ademés és un retor valencià, millor que no es moleste en menejar un dit, per que damunt de tot, es van a descollonar i es van a cloixir de rialla.

L´iglésia en l´història, ha estat perseguida en ocasions i en unes atres s´ha posicionat al costat del poder establit per a poder seguir avant, pero sempre ha conseguit obrir-se camí, lo que ocorre es que d´una manera natural, l´iglésia com tots els poders, van fent el seu camí a poc a poc, pero quan li ofeguen, intenta obrir-se camí a on i com siga.

Com en unes atres ocasions, Catalunya ha donat el primer pas en destrossar el poder establit per a que des de la seua generalitat poder manejar al seu alegre albir tot lo que es mou dins (i també fora) de les seues fronteres.

¡Mala cosa esta!

No vullc acabar esta reflexió sense dir que este anteproyecte de llei, ha segut elaborat per la Direcció d´Assunts Religiosos de la Generalitat de Catalunya, que en la seua darrera instància depén de la vicepresidència de Josep Lluís Carod Rovira, líder de ERC.

Ara be, ¿Qué opinarà l´arquebisbat?

cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall