El llenguage i la comunitat parlant (i II)

Per Josep Maria Guinot i Galan

     Contra els que diuen que s´ha de parlar d´una manera i escriure d´una atra, afirmavem en un articul anterior que la llengua escrita deu acomodar-se al llenguage parlat.

     Desgraciadament, eixa norma no s´ha seguit sempre en la regio valenciana. Va haver un temps en que, baix el pretext d´imitar als classics, alguns escritors escrivien en una llengua valenciana arcaisant, que el poble rebujava airadament.

     En nostres temps han segut ya molts els qui s´han apartat del llenguage viu del poble; "sabuts" que diuen que la nostra llengua valenciana està degradada i corrompuda (¡gracies a aixo no estem parlant encara en llati!) i qui, en conte de dedicar-se a perfeccionar-la i ennoblir-la, han preferit adoptar les normes de la llengua catalana. Ells son els que verdaderament corrompen i degraden la llengua, al torturar-la i desfigurar-la. Els primers i principals culpables son els autors de certes gramatiques "valencianes" que en l´excusa de fugir de la castellanisacio, s´entregaren en tot el lleu a l’introduccio de la normativa catalana, menyspreant nostra bella llengua, copiant ridicula i servilment les particularitats catalanes, diferents a les peculiaritats de la dolça llengua que hem heretat de nostres pares.

     I cosa curiosa: en el moment actual, en el Païs Catala, en els seminaris de filologia de les Universitats, i per persones cultes que parlant no les tenen en conte, s´està reclamant que se corregixquen les normes de l´Institut d´Estudis Catalans; no sols les ortografiques, que sempre han trobat important oposicio, sino tambe certes construccions sintactiques, que els valencians tenim com a normals; s´està denunciant que en els “Païssos Catalans” n’hi han dos llengües distintes, una, la del poble, i l´atra, la de l´institut; està en qüestio tot el sistema, cosa curiosa; quan està el pati aixina, els peons valencians del catalanisme ingenuament dogmatisen les normes de l´institut, les declaren intocables, i pretenen imposar-nos-les als valencians que les tenim millors i mes coherents.

     Hui en dia en el Païs Catala hi ha una forta reaccio, reclamant que la norma llingüistica s´acomode a la parla, i no al reves (Ivan Tubau, Paraula viva contra llengua normativa, Barcelona 1990). El professor de redaccio de l’Universitat de Bellaterra Dr. Tubau, postula la reforma de la normativa catalana en punts de sintaxis importants, perque segons ell "en cas contrari continuarem assistint a l´absurd de veure que la norma existent és constantment transgredida, perquè com podria dir Karl Popper, s´aparta massa de la realitat. I una norma que és constantment transgredida no té raó de seguir existint: és una ficciò o, per dir-ho com Ferran Toutain, una hipocresia".

     Hipocresia en que tambe incorren els gramatics valencians recomanant i practicant formules sintactiques estranyes, nomes perque figuren en les gramatiques catalanes, sense atendre a la llengua real i viva. Es el mateix criteri que seguixen certs escritors prescindint de l´articul LO, o de la preposicio PER A, o de les consonants Y grega i CH, tan valencianes, o per a aconsellar girs sintactics o vocabulari catala en sustitucio dels autentics valencians, o escrivint una infinitat de consonants que no pronuncia ningu i que de pronunciar-se introduirien estranys canvis fonetics, etc…¿Estan segurs els procatalanistes valencians -els del "Butlleti" i "la mesa" de les Corts- de que usen un valencià "cientific" quan escriuen eixes bovades que tant nos fan riure o nos indignen?, quan escriuen: "se desenvolupen” o “s´acomiaden”, “milions d´homes i joves”, “que han estat nomenats regidors”, “jo estime Maria”; “visc a Valencia” (en e oberta); “vinc per comprar”; “el millor del mon es dormir”; “des que eres socialista”, etc… ¿No us rigueu tambe vosaltres per sotabarba quan pronuncieu aquests mots tan adients?

Articul publicat en "Las Provincias", el 1.10.1995.

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: