Manuel Navarro, poeta premiat

Per Manuel Casaña Taroncher

En els últims Jocs Florals de Lo Rat Penat acaba de guanyar la flor natural Manuel Navarro Navarro. Admirable persona, excelent vat. Est ingenier tècnic i agent comercial, autor de poesia festiva, fon ya guardonat en la flor natural en els Jocs Florals de Paterna (any 2000) i també nomenat escritor de l’Any per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana. No crec que li fera falta haver publicat molt, en vers, per a considerar-lo com a bon poeta. Puix, la poesia és el fruit d’un art, d’un dò que se posseix i no producte d’un treball costós de qui busca métrica i rima per crear allò que dona pena. No, est autor és un poeta perque fa versos i està dotat per a crear poesia.

Té geni poètic, imaginació sobrada i gràcia senzilla. Sap que el vers és sò i rima, cadència i norma, acort i melodia, compàs i música… Té l’inspiració fàcil i, en fi, coneix l’art poètic i respecta aquelles tres màximes, com afirmaven La Fontaine, Molière i Racine: 1ª: obéir a la raó. 2ª: aprofitar el saber per a engendrar plaer, i 3ª: convéncer i instruir. Casi res, diria més d’un versador, pero fàcil per a qui és poeta, perque Deu li va donar eixa gràcia. Aixina que, felicitém a Manuel Navarro, pel guardó conseguit i esperém se prodigue més escrivint per a goig dels lectors.

I ara, els convide a que, en un esboç de la seua creació, se banyen vostés en les aigües de sa tendra poesia, de “Pinzellades en blau”: “La mar se vist espaiet / quan el dia es desperea, / en la bata d’aigua blava / que un volant de sal blanqueja. / La fina roba interior, / tota blanca bromera, / li va acaronant el cos / cada matí, quan l’estrena. / Les sabates de coral / la van calçant, en perea, / mentres cobrixen les cames / calces de daurada arena. / I quan un cinturó d’ones / la breu cintura torneja / la mar se queda vestida / com si fora una princesa…”.

I tasten, també com a remat, este traç descriptiu del músic mestre Rodrigo, en “Els ulls del sentiment”: “En mig d’una foscor d’immensitat, on viu un sentiment en plenitut, desperta creatiu, un atribut / que deixa l’esperit en llibertat. / La música se torna així en la veu / que expressa lo que viu en l’interior / d’un cor ple de registres, creador, / que pot, els ulls tancats, parlar en Deu.” Està clar, que Manuel, per molt Navarro i Navarro que siga és un bon poeta valencià.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: