Comunitats històriques... o histèriques

Per María Teresa Puerto Ferre

(I). CATALUNYA

La repetida cantinela de “comunitat històrica” corejada per les tres autonomies privilegiades: catalana, basca i gallega , sempre ha segut un reclam d´engatussament, llançat als nassos de tots els atres historics Regnes d´Espanya,.Objectiu? : crear complexos en els atres i, al mateix temps, generar grans privilegis per a si mateixos...

-

Pero d´a on naix esta cacicada exlusivista de voler ser més i millor qu´els atres?. Perque naix de l´EGOISME infinit i de l´ambició sense limits d´uns cacics que varen tirar una accelerada carrereta alla pel 1932 i, aprofitant-se del caos i debilitat republicans, varen arramblar en una denominació que,en realitat, NO te ni la mes mínima validea històrica . Es pur barbarisme històric:una regió nomes pot ser lo que, històricament, ha segut sempre; i NO es, lo que s´ha volgut inventar d´ella ...

El veterà intelectual Americo Castro , en el seu llibre postum: “El nom i el quí dels espanyols”(Taurus,1999) ens dóna una definició redona d´estos `magicians de la cienciaficción´:”El nacionalisme separatista te els seus orígens en els rics del lloc, es a dir, en els senyors feudals encara pervivients, en un ramalada de caciquisme” . Es a dir, que ha segut una oligarquia provinciana la que ha perpetuat un sistema de “castes” afavorit per les idees antañones, les creencies religioses , patriòtiques, localistes i terruñeres. Ha segut “l´ ignorància perpetuada la que ha cultivat els tòpics del victimisme, l´autocompassió i l´aldeanisme engrandit com a sobiranisme i racisme” .. En resum, es la volta del feudalisme medieval, en l´ajuda del terror com a soport vehicular “d´els neo_senyors feudals” .

La denominació de “històrica” per a l´autonomia catalana es “modelníssssima!” : data del 9 de setembre de 1932 quan les Corts Republicanes d´Azaña varen ratificar l´Estatut Catalá per 114 vots contra 24. Des del 12 d´abril de 1931 el caudillet cacic de l´esquerra separatista catalana, el coronel militar Francesc Maciá (un valencià, naixcut en Crevillente) s´havia anticipat a Madrid en la proclamació de la II República (bastarda) Espanyola quan va dir allò de : “En nom del Poble de Catalunya, proclame l´Estat Catalá” ..

Això de “l´estat catalá” no va ser acceptat en Madrid i, després de “negociacions” entreguistes, l´expressió va ser substituïda, posteriorment, per “Generalitat Catalana”; Al poc, va quedar convenut un procediment de relacions constitucionals equitatiu pera les dos parts. La Constitució Republicana estipularia, més tart, els Estatuts locals que passarien a regir la vida regional .

A pesar de tot, l´Estatut Catalá va provocar una oposició considerable en el rest d´Espanya pels aparences de separatisme sospitós que hi ha hagut, sempre, darrere de tota inciativa dels cacics feudals catalans.

(II) . BASQUES.

I Vasconia? . Els vasco_nacionalistes sempre han anat a remolc d´els exits i rapinya catalana des que el destarifat Sabino Arana va transplantar a Vizcaya la llavor del nazi_onalismo separatista que havia aprés en Catalunya durant els seus anys d´estudiant en l´Universitat de Barcelona .

Per pur mimetisme , el 17 d´abril de 1931 , junt a l´històric “Roble de Guernica” els nacionalistes bascs varen intentar una imitació improvisada i un clon descolorit de la proclamació de l´Estat Catalá , feta en Barcelona cinc dies abans per Maciá i Company .

Pero va ser una ceremonia sense exit ni ressonància que va ser seguida per projectes i estudis per a posar en peu un Estatut Basc. Per a això el foll de Sabino Arana va mobilisar al conservadurisme carlí més carca i més reaccionari en Estella , la vella ciutat carlina i allí varen elaborar les bases del seu Estatut.

En juny de 1932 , somés a votació, l´estatut Basc va ser rebutjat pels navarresos ,pero va ser aprovat pels municipis d´Àlava , Biscaia i Guipúscoa . No obstant, les Corts Constituents republicanes VAREN SUSPENDRE indefinidament les discussións de l´Estatut Basc. MAI ho varen aprovar . Va ser un fiasco, pura histèria mimètica ...

(III) GALÍCIA

I Galicia? . Ací el tema va ser encara mes pintoresc . El partit mes important de Galicia en els primers dies de la II República Espanyola era l´ORGA (Organisació Regional Gallega Autònoma) que estava dirigit pel nefast Casares Quiroga (perpetrador, junt a Azaña, del clima de provocació guerracivilista anterior a l´esclat de la guerra incivil) . Este individu va ser el redactor de l´Estatut Regional Gallec del cual el projecte es va votar en desembre de 1932 .

L´ambient popular no era, per a res, propici i les Corts Constituents Espanyoles el varen marginar fins que “va morir” a l´inici de la guerra incivil. L´Estatut Gallec va ser , pertant, un atre fiasco de la histeria mimetica nazi_onalista.

(IV) VALENCIA

I Valencia qué? . L´històric Regne de Valencia es va quedar sense Estatut durant la II Republica. I, en tres pams de nassos i de manera indecent, va quedar embargat el seu nom (Regne) , la seua Real Senyera, i la seua Llengua Valenciana , baix el quimeric proyecte capitalista-burgés de la dretONA catalana per a DESTRUIR-LO i EXTERMINAR-LO : s´havia dissenyat la Grand Catalunya i , la subsidiaria creació , dels “paissos catalans” en la que l´historic Regne de Valencia es convertia en un apendix del centralisme barceloni ...

L´estupidea del proyecte va arribar fins al `delirium tremens´ d´ANULAR la nostra identitat històrica i els nostres símbols històrics que varen ser ningunejats fins a la seua substitució per barbarismes historics elaborats pels satrapes catalans . I, en este proyecte d´extermini juridicohistòric , l´esquerra traïdora va tindre un gran paper colaboracionista que s´ha prolongat fins a hui :es va entregar,rendida, als seus amos catalans.

Quan, ya ficats en democracia, va arribar a les Corts la tramitació del nostre Estatut Valencià de 1981, se´ns va negar fins al pa i la sal. Un llibre recentment publicat ;”Política i polítics valencians:del tardofranquismo a l´Estatut d´Autonomia” (Gules.2002) de B. Sanz i J.M.Felip denúncia , clarament, que, durant la Transició , va ser el PSOE, en la persona d´Alfonso Guerra, qui va impedir que la Comunitat Valenciana adquirira el rang de “comunitat historica”, com li l´havien donat a Catalunya, Vascongades i Galícia , les quals, sense mereixer-ho, ya ho havien conseguit .

A la mort de Franco, i en aquells inventats fums-histèrics , els satrapes del neofeudalisme nazi_onalista varen fabricar , durant la Transició Espanyola , els seus falsos “nacionalismes historics”, carents de fonament i raïlamenta.

Tot va ser tot un invent ambicios i romantic , montat pels rics del lloc per a unflar el seu ambicios i histeric ego , renovat en 1978 . Bascos i catalans varen fer carrereta , pressurosos, per a donar el primer mos i arrossegar tota sort de privilegis i prebendes aprofitant, com de costum, la debilitat del moment i exigint el seu “autonomisme asimètric” . o siga, el d´embut: lo ample per a mi, lo estret per als atres .

I d´aquells inventats fums ha eixit tot el colpisme anticonstitucional dels nous estatuts , dissenyats pels avariciosos satrapes del separatisme historic qu´hem “gojat” i ...seguirem “gojatnt” si no son frenats. I gojarem , també, del nazi-onalisme histeric, que MAI va ser històric.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: