En Gaetà Huguet Breva, procer castellonenc.

Per Josep Maria Guinot i Galan

Anteriorment ya s´ha parlat de la personalitat d´est ilustre castellonenc en general, insinuant algunes de les seues facetes mes destacades. Conve ara exposar alguna d´elles, en primer lloc el seu mecenage en relacio a la llengua valenciana.

Entre les corrents ideologiques que campejaven en la segona decada del nostre sigle, Gaetà Huguet prengué part ostensiblement en favor del Renaiximent valencianiste, contra el centralisme i contra el catalanisme, en defensa dels valors valencians: llengua i patria independents de Catalunya. Huguet Breva alardejava del valencià independent, i protestava de l´afirmacio tan extesa per Catalunya al referir-se a la "nostra chicoteta nacio" d´emplear la "humillant frase de llengua i terres catalanes". (Son paraules d´ell). No es que fora anticatalaniste, (No crec que s´el puga tildar de tal perque diguera que la llei del hereu era "inhumana i fraticida", ya que aixo tambe ho han dit catalans incapaços d´entendre el valor economic i social de dita institució foral, ni perque es queixara de que a alguns "s´els nuvolava l´inteligencia pels vapors de la digestio arancelaria" frase que sols tenia un valor economic i no afectava al "poble" catala).

Ell reconeixia que "en Catalunya ha hagut sempre i en aquell moment hi hauria animes i espirits tan elevants com en qualsevol atra banda". pero si que era contrari a l´actitut de certs elements que "feen repulsiu el nom de catala, per poc oberts al sentiment democratic i al "dret" dels demes".

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l´orige de la llengua valenciana, que considerava autóctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonétics des del llati a les llengües romaniques. Gaetà Huguet es u dels firmants del compromis ortografic de Castelló de l´any 1932, pero tots sabem que aquelles normes eren purament ortografiques i provisionals sense tocar la morfologia, sintaxis i vocabulari: ningú fill de Castelló les hauria firmat si haveren dit que anaven a introduir per mig d´elles la "normalització" catalana, ara oficial, en menyspreu de la dolça llengua de Castelló, que ells tan estimaven. I més que tots, Gaetà Huguet Breva, íntim amic del Pare Fullana i entusiaste propagandiste de la seua Gramatica, de la qual costejá en 1922 una edició popular de tres mil eixemplars, i va obsequiar en uns cents de tan "estimable obra didactica" a la Societat Castellonenca de Cultura. En la particularitat que el seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una conviccio fundada llingüísticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats. Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de Barcelona) es espill la següent cita d´un escrit seu publicat en 1920 en el Bolletí de la Societat (pág 197) titulat "La nació valenciana": "Aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al sigle XV era igualment entesa per tota la costa llevantina com França, el Vatica, hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l´encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen". I en la página 199, solta una frase molt significativa, que deu fer reflexionar a certes persones: "despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d´amor a la gloriosa "Personalitat Valenciana" lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren".

Tot escrit en ortografia del temps. Mediten estes paraules els que van per davant en la Fundacio Gaetà Huguet i vegen si En Gaetà estaria conforme en el camí que ells seguixen. ¿Feu En Gaetà la Fundacio per a fomentar la llengua catalana, o la valenciana de Castello? la Enciclopedia de la Regio Valenciana diu que "per a fomentar l´us i ensenyança de la llengua valenciana". ¿Deu la Fundacio nomenar "valencià de l´any", un any per atre, als que mes se distinguixen pel conreu de la llengua "afina", cosa que per a un valencià, segons ell, taca i deshonra? ¿Deuen dedicar-se millons de la Fundacio a la compra de llibres catalans, i no de autentics valencians, per a una biblioteca que en Castelló porta el seu nom i no te res de valenciana, en la que tots els llibres estan marcats en el segell de "biblioteca catalana" i a on se pot llegir el AVUI pero no cap diari valencià?

Articul publicat en “Las Provincias”, juliol 1988

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: