En Gaetà Huguet Breva, procer castellonenc.

Per Josep Maria Guinot i Galan

Anteriorment ya s´ha parlat de la personalitat d´est ilustre castellonenc en general, insinuant algunes de les seues facetes mes destacades. Conve ara exposar alguna d´elles, en primer lloc el seu mecenage en relacio a la llengua valenciana.

Entre les corrents ideologiques que campejaven en la segona decada del nostre sigle, Gaetà Huguet prengué part ostensiblement en favor del Renaiximent valencianiste, contra el centralisme i contra el catalanisme, en defensa dels valors valencians: llengua i patria independents de Catalunya. Huguet Breva alardejava del valencià independent, i protestava de l´afirmacio tan extesa per Catalunya al referir-se a la "nostra chicoteta nacio" d´emplear la "humillant frase de llengua i terres catalanes". (Son paraules d´ell). No es que fora anticatalaniste, (No crec que s´el puga tildar de tal perque diguera que la llei del hereu era "inhumana i fraticida", ya que aixo tambe ho han dit catalans incapaços d´entendre el valor economic i social de dita institució foral, ni perque es queixara de que a alguns "s´els nuvolava l´inteligencia pels vapors de la digestio arancelaria" frase que sols tenia un valor economic i no afectava al "poble" catala).

Ell reconeixia que "en Catalunya ha hagut sempre i en aquell moment hi hauria animes i espirits tan elevants com en qualsevol atra banda". pero si que era contrari a l´actitut de certs elements que "feen repulsiu el nom de catala, per poc oberts al sentiment democratic i al "dret" dels demes".

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l´orige de la llengua valenciana, que considerava autóctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonétics des del llati a les llengües romaniques. Gaetà Huguet es u dels firmants del compromis ortografic de Castelló de l´any 1932, pero tots sabem que aquelles normes eren purament ortografiques i provisionals sense tocar la morfologia, sintaxis i vocabulari: ningú fill de Castelló les hauria firmat si haveren dit que anaven a introduir per mig d´elles la "normalització" catalana, ara oficial, en menyspreu de la dolça llengua de Castelló, que ells tan estimaven. I més que tots, Gaetà Huguet Breva, íntim amic del Pare Fullana i entusiaste propagandiste de la seua Gramatica, de la qual costejá en 1922 una edició popular de tres mil eixemplars, i va obsequiar en uns cents de tan "estimable obra didactica" a la Societat Castellonenca de Cultura. En la particularitat que el seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una conviccio fundada llingüísticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats. Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de Barcelona) es espill la següent cita d´un escrit seu publicat en 1920 en el Bolletí de la Societat (pág 197) titulat "La nació valenciana": "Aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al sigle XV era igualment entesa per tota la costa llevantina com França, el Vatica, hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l´encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen". I en la página 199, solta una frase molt significativa, que deu fer reflexionar a certes persones: "despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d´amor a la gloriosa "Personalitat Valenciana" lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren".

Tot escrit en ortografia del temps. Mediten estes paraules els que van per davant en la Fundacio Gaetà Huguet i vegen si En Gaetà estaria conforme en el camí que ells seguixen. ¿Feu En Gaetà la Fundacio per a fomentar la llengua catalana, o la valenciana de Castello? la Enciclopedia de la Regio Valenciana diu que "per a fomentar l´us i ensenyança de la llengua valenciana". ¿Deu la Fundacio nomenar "valencià de l´any", un any per atre, als que mes se distinguixen pel conreu de la llengua "afina", cosa que per a un valencià, segons ell, taca i deshonra? ¿Deuen dedicar-se millons de la Fundacio a la compra de llibres catalans, i no de autentics valencians, per a una biblioteca que en Castelló porta el seu nom i no te res de valenciana, en la que tots els llibres estan marcats en el segell de "biblioteca catalana" i a on se pot llegir el AVUI pero no cap diari valencià?

Articul publicat en “Las Provincias”, juliol 1988

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: