Com la sanc feta paraula
Per Anfos Ramon i Garcia
Poema de cara al meu poble que està parlant
en veu baixa, quan es hora de forjar a crits
el futur que alguns li neguen, com el fruit
rebordonit li nega a l´arbre la collita.
¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes
que no trobeu resposta com Deu mana!
¡Germans encadenats pel dur silenci
dictat des del poder que ens avasalla!
Aci em teniu portant espigues noves
que estan multiplicant-me la paraula
per tal de regalar-vos eixa crida
que es fa aliment vital de nostra parla.
Aci em teniu com un dolor que acusa
el mos de la ferida que no passa
o el colp de l´injusticia manifesta
desfent la veritat de nostra causa.
Ya se, Pare Vicent, que falten homens;
que molta gent, deserta; que se cansa
de tanta inhibicio i tanta mentira;
de tanta mala brossa que s´escampa
com un castic de borres o d´injuries
o fills que al fosc reneguen de la patria.
Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,
per no sé quins favors, se malbarata,
negant la seua viva trayectoria
i el seu valor que no admet la rebaixa.
Que volen destruir nostres principis;
que estan desintegrant la nostra raça;
nos volen fer esclaus entre renuncis
i pactes que promouen la distancia…
Estan per transformar camins i lletres
que el poble reconeix i viu encara
i planten arbres borts en les escoles
uns mestres que servixen a qui els paga.
S´ha fet l´ama de tot l´hipocresia.
S´ha escrit, adulterant per encomanda,
l´historia, la llavor d´una cultura
que diuen procedir de terra estranya.
Un poble mor, quan mor la seua llengua.
La sanc de l´esperit, es la paraula.
I si la paraula i llengua nos destrocen,
Serem uns morts vivint sense esperanza.
Serem un poble d´anima postissa
- aixo, si no nos furten tambe l’anima –
i uns pobres desgraciats que el mon rebuja
per no saber defendre als fills de casa…
¡Germans! ¡Germans de sanc i vivencies!
¡Germans de la paraula valenciana!
¡No abandonem la lluita en estes hores
que estem jugant-se els predis a una carta!
¡Unim-nos tots! ¡Unim sense desidies
ni esterils capelletes de gent savia,
les veus, les mans, els cors, i muscle ab muscle,
lluitem sense temors per nostra causa!
¡Cal exigir justicia, independencia,
respecte a nostra historia i nostra patria,
per tal de ser com som sense derrotes:
¡Un poble que no vol fer de comparsa!
¡Anem contra els traidors! ¡Contra els indignes
poders que nomes fan llabor de sapa
tan sols per topetia; per postura;
senzillament, per dur-nos la contraria!
I quan la veu del poble en tot el Regne
se torne mes unanim i mes ampla,
podrem cantar units eixa victoria
que el propi orgull ab força nos reclama.
Pero si el gran silenci nos domina
i tots callem la mort de la paraula,
serem com eixe tros de terra inutil
perdut sense collites d´esperança…
¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!
¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!
Que mentres quede un fill bo en esta terra,
¡No ha de morir la llengua valenciana!
Anfos Ramon i Garcia
Dia de la Paraula Valenciana
Març-1986
cites
Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propiosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
