Lluis Revest i Corzo i l´ortografia (II)

Per Josep Maria Guinot i Galan

Parlarem hui un poc sobre l´ortografia i deixarem per a un atre articul el tema de la normalisacio. Tot lo mon sap que el principal redactor del prolec de les normes de Castello fon el Sr. Revest, aixina com que molts paragrafs del text van ser copiats lliteralment del llibret que dos anys abans havia compost el professor Revest. En eixe prolec, que intencionadament solen omitir les edicions posteriors, hi ha una declaracio que diu que l´intencio que unix als seus autors es acabar en la anarquia ortografica, i que per tant al firmar les normes no hi ha vencedors ni vençuts, puix les autoritats filologiques que firmen "mantenen els seus criteris de vista cientifics, penyora de nous progressos..." I en segon lloc, el mes important, afirma rotundament que "al temps, a aquelles autoritats i a la novella generacio pertany la cura i la missio d´anar rectificant i millorant un sistema, a base tambe, naturalment, d´amples acords que, deixant a un costat atres raons, no pot ser tan madurat com caldria".

Els criteris de vista cientifics als que es referix el senyor Revest son les normes ortografiques, puix les lexicografiques i morfologiques catalanes que no se conformen als seus criteris "creem que devem rebujar-les". Per aixo en el text de les "normes”, en general se seguix escrivint en lexic valencià i d´acort en la morfologia valenciana, la qual exposa el senyor Revest en el seu llibre seguint criteris pareguts als del P. Fullana, per qui sentia gran admiracio. No es d’estranyar que, encara que rebujara l´articul neutre i fora partidari d’afegir a la conjugacio les formes for, fosses, etc.. i admitira el pronom jo, completament localiste, s´alçara en contra de les formes aquest, -a, -s, i aqueix, -a, -ixos,-ixes, "completament mortes aci", i defenguera les formes est o este, eix o eixe, etc.. que segons ell "son les uniques vives". Igualment defen els plurals en ns de "terme, orfe, orgue, etc..", dels quals diu que "al Regne de Valencia faria riure aquell qui digués homes, orfes, etc… per homens, orfens". Igualment ix en defensa de hui per avui, i de en, (o ab, per escrit), en conte de amb.

En quant als criteris cientifics "ortografics" diu en son llibre que no veu cap rao per a no adoptar-les en principi i d´una manera franca "proposant les modificacions que´ns semblen oportunes i mes que res fugint en les aplicacions d´aquelles grafies del "Diccionari Ortografic" qui no mes representen la pronunciacio de Barcelona i van contra la pronunciacio general en los llocs on se conserva pura la fonética valenciana. Clar que per ad este treball los estudis del P. Fullana deuen aprofitar-se en primer terme i es ell sens dubte qui podria pendre la iniciativa i a qui correspondria de tot dret la seua realisacio". En concret podem cridar l´atencio sobre la llegitimitat de la consonant ch en valencià (que tambe reconeix Fabra en la seua gramatica). Sobre ella diu: "La conservacio de la ch seguint un us iniciat fa més de quatre segles a Valencia, conforme la practica molt ven raonada del P. Fullana, té l´aventatge de no confondre en l´escrit sons tan distints com los inicials de "chic i Xativa". Tambe diu el Sr. Revest que "los catalans empren la t en molts casos sobre´ls quals devem fer algunes observacions". I lleva la t del grup tg quan la t no es etimologica (image, no imatge), i del grup tll (mol.le no motlle, etc) i del grup tnn (conna, no cotna) i davant de x formant el digraf tg "que sustituim per una ch"; tampoc tolera la t davant de z (digraf tz), excepte en algunes paraules en que respon a nostra pronunciacio (dotze); ni accepta el grup tz, (itza, itzacio), posant en son lloc -isa, isacio (generalisar, generalisacio, analisar). No admitix tampoc Revest la l.l geminada, i sobre la l inicial, pronunciada ll en valencià, encara que li parega vulgar, diu que devia seguir-se graficament escrivint tal com se pronuncia (llogic, illogic, lliterari). Com es veu, professa una serie de criteris ortografics que ha fet seus l´Academia de Cultura Valenciana al perfeccionar les Normes de Castello d´acort en la voluntat i en la forma expressada en el prolec de les mateixes.

Tots sabem com s´ha fet la normalisacio de la llengua catalana: d´una manera artificial, a base principalment del parlar de Barcelona, sense consultar ni als valencians ni als mallorquins (no van consultar, per eixemple, al P. Fullana o a Mossen Alcover) perque feen una normalisacio per a d’ells, sens intencio en aquell moment d´exportar-la. No es del cas valorar-la per nostre conte des del punt de vista cientific: deixem parlar al senyor Revest.

Articul publicat el dia 10.1.1988.

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: